divendres, 26 de febrer de 2016

Sākuru ga suki dewa arimasen

No em plau fer rotllana. Seure o restar dempeus en companyia de coneguts o desconeguts segons un seguit d'hipotètics punts que equidisten d'un punt encara més hipotètic anomenat centre. Tots al voltant de no res, sense cap jerarquia, talment totes les creences, allò que molts en diuen opinions, paguessin la pena de ser escoltades. Ja de menut restava jo desencisat els pocs cops que el professor de torn, pres per comunitàries i sens dubte equivocades intencions, ens feia perdre el temps bellugant cadires i fent rotllana dins l'aula, seient ell mateix, talment ens fos un igual, al nostre costat.

És potser per això que quan veig imatges de clubs de lectura, sempre amb els participants fent rotllana, primer m'esgarrifo i tot seguit em congratulo de la meva esquerpa misantropia, que si més no m'estalvia el mal tràngol de veure'm en circular avinentesa, i em referma en un dels meus més ferms prejudicis, que els polígons, quant menys costats tinguin, millor.