diumenge, 14 de febrer de 2016

Segarra ni imashita

I és fent marrada per una nova ruta, travessant la Segarra, que resto sorprès i enlluernat per la polida beatitud del paisatge que m'ofereix la carretera que ens atansa a Cervera, camps verds i ametllers florits, que em donen la sens dubte equivocada imatge d'una terra amable i complaent, endreçada i confortable, fins al punt que l'estimada companya em proposa de passar-hi uns dies a l'estiu, talment les aparences no fossin, segons recull en la seva tercera accepció el diccionari de l'Institut, el que sovint també són: allò que (...) sembla i no és.