dimarts, 10 de gener de 2017

Kurisumasu no shokuji

Tal com s'acostuma a esdevenir any rere any, coincideixo amb Jota en un dels habituals àpats de celebració d'aquests dies festius que tot just acabem d'entomar. I tal com és habitual, Jota s'interessa per les meves circumstàncies, talment, més enllà de l'obligada sociabilitat a que la situació obliga, Jota tingués un interès ver en saber si vaig o torno, tal com demostra la precisió amb que recorda tot allò que any rere any li he anat desgranant en resposta a les seves preguntes, com ara les meves preferències a l'hora de prendre begudes destil·lades o de preparar salutífers esmorzars. I així, plat rere plat, Jota escolta amb aparent interès les meves sempre extenses explicacions sobre les fosques perspectives del mercat de renda fixa o sobre la meva acurada classificació de gèneres literaris.

Sigui com sigui, Jota pregunta i jo responc, no donant-se mai la situació inversa, doncs, interessar-me per tots aquells que tenen la dissort de no ser jo, és potser l'única excentricitat que mai no m'he permès.