divendres, 22 de febrer de 2008

Chotto matte kudasai (V)

El senyor dErsu_, suposo. I jo, sorprès, doncs la seva és una visita que mai s'espera, assenteixo en silenci, contrariat. Vinc a buscar-vos; ja m’imagino que no m’esperàveu, però això va com va; comporteu-vos amb dignitat i anem, que porto pressa, afegeix, alhora que em mostra el rellotge de sorra que duu a la mà esquerra. Anem... doncs sabeu, a mi tot això poc que m’agrada, responc, fent un gest ambigu amb el braç. Em sorpreneu, normalment la gent es fa pregar, em respon ell, certament sorprès. Oh, és natural, tenen por al desconegut, i, a més, aquesta indumentària vostra, dalla i capot negre, poc ajuda. De tota manera, i no són raons de mal pagador, tinc a la companya a sopar fora amb unes amigues i encara he de banyar a la petita i donar-li el sopar. No ho podem deixar per a més tard, quan ella hi torni? goso proposar. Impossible, els divendres a la nit vaig de bòlit, alcohol, psicòtrops, velocitat, un còctel temible, s’excusa ell. I demà? pregunto. Tampoc, fins dilluns estaré enfeinat amb un terratrèmol al Perú. Però dilluns no puc, penso, que tinc una visita d’obra; dimarts haig d’estar per la nena, dimecres visitem una bressola, dijous tinc la tarda compromesa amb un client i divendres anem al teatre, Hedda Gabler, d’Ibsen. Mireu, em deixeu la vostra targeta i quan tingui un moment us faig un truc i ja ho trobarem, potser passat Setmana Santa, li proposo, i ara, si em perdoneu, tinc tant per fer.

3 comentaris:

elur ha dit...

Senyor dErsu_, als seus peus.

nur ha dit...

Exacte, millor que la senyora de la dalla i el vestit fosc ens trobi ben ocupats a veure si marxa i ens deixa una estoneta més per aquí.

Boníssim, com sempre, dErsu_ :)

Sakura ha dit...

Me entusiasmó.