Shiro ni sumitai desu

Vull viure en un castell. I no em refereixo a viure en un edifici de pedra tosca bastit d’alt d’un turó, o envoltat d’un fossar ple d’aigua, amb merlets i finestres estretes, baluards i muralles, pont llevadís i abundants reserves d’oli per llençar, prèviament bullit, sobre les visites. No, i ara. No tinc cap interès en viure en un edifici de pedra, sigui tosca o polida; i no em fa res si el meu habitatge no és d’alt d’un turó, i de cap de les maneres el vull envoltat d’un fossar ple d’aigua, ple també de molests mosquits, dípters nematòcers culícids. Tampoc vull merlets ni finestres estretes, doncs vull cambres lluminoses i ventilades. I no vull cap pont llevadís, de molest grinyol i discutible practicitat, ni vull malbaratar oli, que es paga a més de tres euros el litre, si és d’oliva.

Només vull viure en un castell.