Mushi

S'acostuma a explicar als infants que per molt que la forta canícula o la xafogosa humitat convidessin al descans, la laboriosa formiga es passà tot l'estiu feinejant, sempre previsora i constant, escarrassant-se a recollir provisions per quan arribés el fred hivern. I també s'acostuma a explicar als infants que al seu voltant ballava la disbauxada cigala, que tot el dia feia gresca i poc volia pensar en el fred hivern. Fins i tot s'acostuma a explicar als infants que la disbauxada cigala feia befa, mofa i escarni dels tràfecs de la laboriosa formiga, no fos cas que l'infant de torn prengués partit per la disbauxada cigala. Tot seguit s'explica als infants que un cop arribat el fred hivern, la disbauxada cigala, capcota i afamada, pidolà a la laboriosa formiga per la seva supervivència. I ja per acabar s'acostuma a explicar als infants que la laboriosa formiga s'apiadà i compartí amb la disbauxada cigala les seves provisions, si l'adult que explica la faula és compassiu, o que la laboriosa formiga tancà la porta a la disbauxada cigala i l'abandonà a la seva dissort, si l'adult és de tarannà inclement.

El que es triga més anys a explicar als infants és l'existència d'un tercer personatge, l'espavilada guineu, que de grat o per força furta tot el que pot a la laboriosa formiga amb peregrines excuses, dóna alguna engruna a la disbauxada cigala i malbarata tota la resta. És el bon lladre, ja saben, aquell que diu robar als rics per donar als pobres. I ara ho hauria de continuar embrollant tot amb un quart, un cinquè, i potser també un sisè personatge, i un setè i un vuitè, vés a saber, però tot plegat fora massa per una senzilla faula i ben mirat tant és, doncs, encara que això no s'explica mai als infants, només faltaria, tots acabarem igual, laborioses formigues, disbauxades cigales, espavilades guineus i anònims personatges sobrers.