dilluns, 3 de gener de 2011

Bokusā desu ka

Va haver-hi un temps en què on hom acostumava a anomenar-me La Fúria Búlgara. La Fúria donada la meva braó a l'hora de disputar la pilota en un camp de futbol, i Búlgara pel meu costum de menjar pastissets de bescuit enrotllat i greixat amb crema de xocolata, els anomenats búlgars en argot pastisser. Es donava la casualitat que els divendres a la tarda, després de berenar un d'aquests pastissets, acostumava a jugar a futbol amb uns coneguts, i que a voltes, donades les habituals presses de la vida contemporània, començava a jugar amb el pastisset anomenat búlgar encara a la mà. Un divendres, un d'aquells coneguts mirà d'animar-me a provar fortuna en l'esport de la boxa, tot aprofitant la meva braó i la idoneïtat del meu sobrenom, La Fúria Búlgura. El meu conegut defensava que amb una petita inversió prèvia i una bona estratègia podríem aconseguir uns resultats econòmics espectaculars. El sistema que em proposava era simple i ja havia estat dut a la pràctica amb èxit per nombrosos boxadors. Es tractava d'aconseguir renom guanyant un seguit de combats en el primer assalt per K.O., acrònim de Knock Out, i d'aquí la necessitat d'una inversió prèvia, doncs bé calia assegurar-se la complicitat dels púgils rivals. Un cop aconseguit el renom disputaria un darrer combat pel cinturó de campió del món que, es clar, perdria, però amb la bossa del premi de consolació i els drets de televisió a la butxaca hi havia d'haver prou com per multiplicar per molt la inversió inicial. Per finançar l'operació el meu conegut contava amb aconseguir alguna subvenció del govern de Bulgària gràcies a les gestions d'algun alt funcionari que també entraria en el repartiment dels futurs beneficis.