divendres, 14 de gener de 2011

Tetsugaku

Quan algú filosofa, vol dir que no comprèn, diu un dels personatges, la Kàtia, a una història avorrida, de Txékhov. I del context de les paraules de la Kàtia sembla despendre's un cert menyspreu pel costum de filosofar, talment els que no filosofessin comprenguessin, o que filosofar no fos més que un intent, fallit pel que sembla, d'amagar les pròpies mancances, de comprensió en aquest cas.

Però si obviem aquest cert menyspreu, que quan algú filosofa, vol dir que no comprèn, és una afirmació d'una tal obvietat que potser hauria d'encapçalar tots els llibres que s'acostumen a trobar en la dita secció de filosofia de qualsevol llibreria o biblioteca, com aquell respice post te, hominem te esse memento que l'esclau de torn repetia a l'oïda del victoriós general de torn al llarg de les desfilades que començaven al Camp de Mart i finien al temple de Júpiter. Si més no, potser així podríem evitar-nos el ridícul, no pas petit, de creure que podem arribar a comprendre alguna cosa.