diumenge, 16 de gener de 2011

Txékhov-san no hon o yomimasen ka

Si no s'aprecia el progrés en les menudeses, resultaria inútil, doncs, que el busqués en les qüestions de més envergadura, llegeixo, també, a una història avorrida, encara de Txékhov.

I les paraules de Nikolai Stepànovitx, professor de medicina, científic reconegut, conseller d'Estat, insomne impenitent i personatge de ficció, em recorden a tots aquells que com tenen el lloable objectiu de salvar el món no s'estan per menudeses. I si hom els hi retreu l'hora tardana a que fan tabola, llur inadequat comportament a l'espai públic o llurs maneres agressives i poc polides a l'hora de relacionar-se amb els altres, li repliquen amb grosses paraules que el problema no rau en el seu capteniment, sinó en el malvat capteniment dels malvats, i que quan la gent es mor de gana i els nens són convertits en soldats, les dones violades i els camperols expulsats de les terres de llurs ancestres, la natura destruïda i etcètera, no es pot perdre el temps amb formalitats. En acabar criden feixista a qui hagi gosat recriminar-los res, paraula que orfe de significat acabarà esdevenint una grossa lloança, i continuen amb llurs activitats, entre les quals potser no es troba la lectura de Txékhov.