Per al cinquè dia del meu mandat tocaria proposar, lluny de la sensatesa que fins ara hauria seguit la meva acció legislativa, alguna mesura absurda i forassenyada, arbitrària i confusa (com per exemple redactar una nova normativa urbanística), que sumís als ciutadans en el desconcert i els deixés en el dubte de saber a quina banda es troben, si a la dels ciutadans honorables que obeeixen la llei o a la dels indesitjables que l'ignoren.
Així em seria més fàcil dedicar el sisè dia a legislar per garantir la meva permanència en el poder més enllà de qualsevol termini, de manera que els meus descendents tinguessin, també, la poltrona garantida, però no pas, és clar, pels dubtoses beneficis que ofereix l'exercici del poder, sinó per sentit de responsabilitat vers la ciutadania, que difícilment trobaria un legislador més altruista, eficient i equànime que qui això escriu.
I el setè dia descansaria, talment aquell a qui hom considera creador de l'univers, i que diuen que el setè dia també va descansar, cofoi, un com acomplerta la seva tasca, com jo hauria acomplert la meva, i podria jeure com diuen que va jeure ell, per contemplar com ciutadans i ciutadanes s'aqueferarien en llurs miserables vides mancades de sentit, anant d'aquí cap allà primer, d'allà cap aquí desprès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada