Així com em plau considerar el gènere de les novel·les on els fets narrats s'esdevenen en un sanatori antituberculós, o també el gènere de les novel·les on no succeeix mai res, també em plau considerar el gènere de les novel·les on els seus protagonistes fan estada en un camp de presoners. Novel·les que en la seva major part poden estalviar-se l'enutjós esforç de cercar uns fets per narrar, en ser els fets per narrar els que cerquen a llur autor entre els sobrevivents del camp de presoners de torn. I tot seguit em plau considerar una subdivisió del gènere de les novel·les on els seus protagonistes fan estada en un camp de presoners en funció de si el camp de presoners respon al nom de lager o de gulag, segons l'utopia que el va fer necessari, en ser el camp de presoners, d'habitud d'extermini, el destí final de tota utopia.
I per sobre d'ambdues subcategories, potser trobaria el tronc comú en l'agradosa lectura d'aquests dies, les ja esmentades Memòries de la casa morta, de Dostoievski, amb la paradoxa que, al costat dels horrors nascuts dels utòpics totalitarismes del segle XX, els camps de reclusió de la Rússia zarista poden arribar a semblar, vergassades incloses, entranyables colònies estiuenques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada