Coneix-te a tu mateix, diuen que digué un tal Sócrates, i diuen, també, que era escrit al temple de Delfos, hostatge de l'oracle. Coneix-te a tu mateix, singular de la segona persona de l'imperatiu, una exigència, doncs, tan humana com divina. Coneix-te a tu mateix, potser una utopia.
Tal vegada és per això, per la grossa dificultat de conèixer-se a un mateix, que sovint hom prefereix conèixer als altres (talment els altres existissin), potser com a únic camí per mirar d'obeir l'imperatiu socràtic, també òrfic. I és així que en l'agradosa lectura d'aquests dies, l'aparent biografia d'un tal Kafka, escriptor nat a Praga i mort a Kierling, feta per un tal Citati, escriptor nascut a Firenze i encara viu, trobo que rere les acurades descripcions, i rere la grossa aparença de precisió (talment el tal Citati hagués estat contemporani del tal Kafka, i l'hagués acompanyat cada dia de la seva vida, a tothora, per anar prenent notes del seu discret capteniment), el tal Citati, de nom Pietro, més que escriure sobre el tal Kafka, de nom Franz, no fa més que escriure sobre l'única cosa que pot escriure, ell mateix o, el que és el mateix, sobre tothom, el tal Kafka inclòs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada