dilluns, 18 de juny de 2012

Chan to ko

No prestis la paraula al pensament ni l’acció a pensaments desordenats. Sigues afable, però mai vulgar: L’amic lleial, un cop posat a prova, lliga’l a la teva ànima amb fermalls d’acer, però no et cansis la mà de tant donar-la a joves arrogants sortits del niu. Guarda’t d’entrar en baralles, però si ho fas, que sigui el teu rival que s’hagi de guardar de tu. Presta l’orella a tots, i a pocs la veu. Escolta sempre l’opinió dels altres, però reserva’t la teva. Compra’t els vestits més bons que puguis adquirir amb els teus diners, però no vesteixis mai amb estridència; perquè la indumentària és el mirall de l’home, i, a França, les persones de rang més elevat són més selectes que ningú en aquestes coses. No manllevis ni deixis mai diners, perquè el que en deixa hi perd el préstec i l’amic, i, el que s’endeuta, sovint hi perd la hisenda. I, per damunt de tot: si ets franc amb tu mateix, és tan segur com que la nit segueix el dia que amb els altres tampoc no seràs fals. Són aquests consells de Poloni adreçats a Laertes, fill seu, a Hamlet, en traducció de Joan Sellent.

Para compte, Pàvluixa, estudia, no facis el boig ni portis vida ociosa, però sobretot sigues servicial amb els mestres i les autoritats. Si deixes satisfets els superiors, encara que no portis gaire bé els estudis ni Déu t'hagi donat talent, de totes maneres faràs carrera i passaràs davant de tots. No et lliguis amb els companys, no t'ensenyaran res de bo; i, si arriba el cas, relaciona't amb els més rics, amb aquells que en un moment donat et puguin ser útils. No invitis ni convidis ningú, val més que et comportis de manera que siguin els altres els qui et convidin, i, sobretot, estalvia i acumula copecs, són la cosa més segura del món. Un company o un amic t'enganyaran, i en cas de desgràcia seran els primers en fallar-te, però el copec no et fallarà sigui quina sigui la desgràcia en què et trobis. Amb el copec ho faràs tot en aquest món... són aquests consells dits a Txítxikov, el tal Pàvluixa, pel seu pare, a Les ànimes mortes, en traducció de Josep Mª. Güell.