dijous, 14 de juny de 2012

Tai tan desu ka

No és pròpiament una veu dErsu_, m'explica Jota, amb aquella enutjosa sinceritat dels embriacs. Allò que em diu no m'ho diu amb paraules, en ser, com és, anterior al llenguatge. Vull dir, dErsu_, que és com si se'm fessin pressent uns desitjos que tinc no ben bé oblidats, però si reclosos ben endins, en ser, com són, del tot inescaients amb la vida que portem. De cop sobte se'm desperta un fort desig de prendre per la força tot allò que vull, no tant pel caprici de prendre-ho, sinó pel goig de la força, de sentir com el món es vincla a la meva escomesa. Desitjo una dona, la prenc; m'enutjo amb algú, l'esventro; vull còrrer, corro; cridar, crido; saltar, salto... Però no pot ser dErsu_, bé ho sabeu vós, no pot ser, s'acaba lamentant Jota, que amb un gest del dit demana una altra malta, i tot seguit em pregunta si jo no la sento, la veu. És clar que sí, Jota, és cla que sí, li responc, no tant per la prudència de no contradir a un embriac, sinó pres per l'emboirament que em produeix l'agradós aiguardent. I com us ho feu, dErsu_, per captenir-vos com toca a cada moment? em demana Jota. Però jota, si us plau, m'esteu parlant de comportar-vos com un tità, i prou sabeu on són els titans, reclosos ben endins, com bé heu dit, a les pregoneses del Tàrtar, miro d'explicar-me. Oh, dErsu_, ja comenceu amb les vostres velles històries, se'm lamenta Jota. Sí, jota, velles i ben velles, perquè tot això que vós sentiu ho han sentit altres abans no pas vós, potser tothom, i potser per això foren els Déus immortals qui derrotaren els titans, miro d'explicar-me. És a dir, afegeix Jota, que és l'obediència a la llei de Déu allò que m'ha de fer ser curós amb el meu capteniment? es mofa Jota. I ara, Jota, i ara, com els Déus substituïren els titans, bé diuen que la raó ha substituït als Déus, l'interrompo enutjat, ja fart de tantes obvietats. L'obediència a la llei dels homes, doncs, sentencia Jota, i és aleshores que noto com algú em tusta l'espatlla, i en tombar-me veig al cambrer que em diu que si us plau, que només quedo jo al bar i que és molt tard, que faci el favor d'anar passant, si és que em puc aguantar dret, i que si no em veig amb cor em demanarà un taxi, i que calli, sobretot, que calli.