dissabte, 2 de juny de 2012

Keimusho ni imasu ka

El carceller, un home ben cordial, em mostra les instal·lacions de la presó i m'acompanya  a la que serà la meva cel·la, un espai d'aparença prou confortable que s'adiu d'allò més amb tot el que he vist fins ara, especialment la biblioteca, vint mil volums amb una atenció especial als decadentistes francesos del dinou. Aquí estareu molt bé, em diu al sortir, afegint, també, que les portes sempre són obertes i que res ni ningú em retindrà en contra de la meva voluntat, si desitjo marxar. Jo, és clar, mostro la meva sorpresa, doncs tenia entès que els centres penitenciaris acostumaven a tenir estrictes mesures de seguretat per mirar d'evitar fugues. I ara, quina idea més ridícula, riu el carceller tot sorprès, qui en voldria marxar, d'una presó?

I a mesura que passen els dies no puc més que donar la raó al carceller. El menjar és exquisit, les instal·lacions confortables i la biblioteca esplèndida. Només un foll voldria marxar. I això és el que miro de fer entendre als coneguts que em venen a visitar, quan, com jo els primers dies, es mostren sorpresos per les laxes mesures de seguretat. Però dErsu_, m'insisteixen aleshores, doneu-vos a la fuga, nosaltres us protegirem i ocultarem, i fins i tot podem proporcionar-vos un salconduit per marxar a Amèrica. Jo, és clar, no puc més que riure'm de semblants propostes, i acabo provocant la indignació dels meus visitants, que comencen a espaiar cada cop més les seves visites. Finalment, cap al quart any de condemna, deixo de rebre visites.

I amb el pas dels anys m'oblido del tot de l'exterior i resto convençut que el món es limita als espais de la presó: la confortable cela, l'espaiós pati, el salutífer gimnàs i la infermeria, el lluminós menjador i la plàcida sala de lectura, al costat de la biblioteca. Cert que als llibres trobo referències a espais que no es corresponen amb els de la presó, com ara carrers, places, jardins, boscos, llacs i muntanyes i oceans, però sens dubte es deuen referir a indrets d'uns temps passats, quan el món encara no havia assolit la seva actual perfectibilitat, la d'una presó d'on ningú no vol fugir.