Per raons del tot rellevants que ara no venen al cas, aquests dies recordo l'exemplificadora història de Louis Mahé, ric propietari d'una plantació de tabac a l'illa de La Reunión. Mahé és víctima d'una estafa per part de Julie Roussel, que en conxorxa amb el seu amant, de nom desconegut, suplanta a la promesa de Mahé. Un cop tot es fa evident i els estafadors han fugit amb un botí d'uns quants milions de francs, Mahé es ven la plantació i marxa cap a França a cercar Roussel. Però en trobar-la en un prostíbul, abandonada pel seu amant, succeeix allò inesperat, Mahé, encara enamorat, oblida la venjança i perdona Roussel. Junts, gràcies als diners que Mahé encara té, comencen una nova vida, fins que reben la visita del fosc passat de Roussel. A partir d'aleshores ambdós inicien plegats una vida de fugitius, que porta Mahé a delinquir i convertir-se en lladre i assassí. Finalment, perduts en un petit refugi dels Alps, sense menjar i sense diners, Roussel prova d'enverinar Mahé per alliberar-se'n. Mahé ho descobreix i ho accepta, i així l'hi diu a Roussel, que finalment es rendeix a l'amor de Mahé.
Amb la successió dels fets fins ara esmentats, Truffaut, que és qui signa la posada en escena, ens mostra la transformació dels dos protagonistes, Louis Mahé, interpretat per Jean-Paul Belmondo, i Julie Roussel, interpretat per Catherine Deneuve, a causa d'allò que s'ha vingut a anomenar un amor fou, quelcom incomprensible per ningú que no hagi tingut la joiosa sort, i la tràgica dissort, de viure'n un.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada