dimarts, 12 de juny del 2012

Naze kakimasu ka (II)

... i li destinaran un minso racó enmig de la sèrie d'escriptors que ofenen la Humanitat, escriu Gógol a Les ànimes mortes, en referir-se a aquells escriptors que gosen mirar just cap aquell racó oblidat de tothom per explicar tot allò que ningú no vol sentir, en contraposició a aquells altres, els anomenats poetes universals pels seus agraïts contemporanis, que fixen el seu amatent esguard allà on se'ls hi demana i expliquen, amb florida prosa o rimat rodolí, tot allò que els tals contemporanis volen sentir.

Ofendre la humanitat, doncs, podríem dir que potser hauria de ser la primera obligació de tot aquell que es vulgui fer dir escriptor. Si no fos, i que Gógol em disculpi, que en la meva turpitud només sóc capaç d'imaginar una obvia i única obligació per tot aquell que, més que fer-se dir escriptor, vulgui esdevenir-ho, això és, escriure.