dissabte, 23 de febrer de 2013

Kutsu no kojiki

Avui he vist un home que calçava sabates desaparellades. Però el més curiós de l'home que calçava sabates desaparellades no eren pas les sabates desaparellades que calçava, sinó la bossa d'esport plena a vessar de sabates que traginava, fins al punt que la cremallera que hauria d'haver tancat la bossa d'esport plena a vessar de sabates que traginava l'home que calçava sabates desaparellades, restava oberta i les sabates sobreeixien de la bossa d'esport, permetent que qualsevol vianant pogués veure que la bossa d'esport que traginava l'home que calçava sabates desaparellades era plena de sabates.

I com que l'home que calçava sabates desaparellades vestia parracs i mostrava poca sensatesa en el seu capteniment, he continuat el meu camí amb cura de no mostrar gaire atenció en el seu quefer, sobretot quan l'home que calçava sabates desaparellades s'ha assegut en un banc de la via pública i ha començat a emprovar-se les diferents sabates que traginava dins la bossa d'esport que sobreeixia de sabates. D'aquesta manera, en haver estat la meva observació precipitada i incomplerta, puc obviar els fets observats i complaure'm en la redacció d'un text que, més enllà de reflectir unes dades objectives, repeteix sistemàticament que avui he vist un home que calçava sabates desaparellades.