I si bé és del tot decebedor arribar a conèixer als altres, conèixer-se a un mateix és desolador. I no pas per què les pròpies follies siguin més folles que les follies dels altres, ni les pròpies insensateses més insensates, ni les malvestats més malvestes. És, només, que en fer coneixença dels altres i en fer coneixença d'un mateix, hom potser descobreix que res no diferència les pròpies follies de les follies dels altres, les pròpies insensateses de les insensateses dels altres, les pròpies malvestats de les malvestats dels altres, d'aquells que mai no hauran gaudit del que crèiem un privilegi, haver estat, ser o arribar a ser, aquell que nosaltres crèiem, creiem o creurem ser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada