diumenge, 4 de maig de 2014

Zhao-kun no monogatari (II)

La història de l'orfe del clan dels Zhao és fàcil de sintetitzar. Un emperador té dos ministres. Un és savi i bondadós, humil i lleial, just i caritatiu. L'altre, en canvi, és fals i corrupte, orgullós i ambiciós, violent i venjatiu. No cal dir que el segon ministre enveja al primer, intriga en la seva contra, i després de no pocs esforços provoca la seva caiguda i la de tot el seu clan. D'aquesta manera tres cents membres del clan dels Zhao, el clan del ministre savi i bondadós, humil i lleial, just i caritatiu, són executats per tal d'esborrar la seva memòria, talment mai no hagués existit. Només en resta un, un de sol, no més que un nadó, net del ministre savi i bondadós, humil i lleial, just i caritatiu, que ocultat a la malvat del ministre fals i corrupte, orgullós i ambiciós, violent i venjatiu, aconsegueix sobreviure i atènyer l'adultesa. Final de la síntesis.

La moral de l'orfe del clan dels Zhao és també fàcil de sintetitzar. Hom ha de sacrificar-se per benefici de la comunitat. El clan dels Zhao està format per persones sàvies i bondadoses, humils i lleials, justes i caritatives, i cal, a tot preu, preservar la seva existència per tal que la saviesa i la bondat, la humilitat i la lleialtat, la justícia i la caritat, s'imposin sobre la falsedat i la corrupció, l'orgull i l'ambició, la violència i la venjança. I per això no són pocs els innocents que voluntàriament sacrifiquen llurs vides, o la dels seus fills, amb el lloable objectiu de salvar al darrer dels Zhao, l'orfe del clan, de les urpes del ministre fals i corrupte, orgullós i ambiciós, violent i venjatiu.

I la primera mostra de saviesa i bondat, humilitat i lleialtat, justícia i caritat que ens ofereix l'orfe dels Zhao, un cop assolida l'adultesa i assumida la feixuga càrrega del seu passat, és... la venjança.