dissabte, 28 de juny de 2014

Tanoshī desu

Agradable, que agrada, que fa plaer, segons consta al diccionari de l'Institut, és un adjectiu d'ús incert, doncs malgrat el diccionari, dir, per exemple, que una lectura o un coit ha resultat agradable és com dir que sí, que bé, però que tampoc massa, que que si bé l'estona ocupada amb la lectura o amb les manyagueries pròpies de la folga no ha estat desplaent, de cap de les maneres ha estat allò que creiem recordar d'altres lectures o altres folgues. Com quan es diu que una persona és agradable, que tot seguit ens imaginem a algú sense tremp, moix, insípid, i a qui sempre va bé convidar a una festa, per fer ambient, com qui posa tovallons acolorits sobre les estovalles o amaga ridícules espelmes pels racons, i decideix que allà, entre el lavabo i la cuina, emplaçarà al agradable convidat, que així donarà agradable conversa a qui esperi tanda per canviar l'aigua de les olives.

D'aquesta guisa, de vegades em plau parlar d'escriptors agradables, aquells els llibres dels quals fan de bon llegir, entretinguts, fàcils, sense suc ni substància, ràpids de llegir i ràpids d'oblidar, agradables, en definitiva, i només cal repassar les lleixes de la biblioteca de casa per anar trobant no pas pocs, d'aquests llibres agradables, tots aquells que recordem haver llegit, però dels que ja no recordem res. Ni ganes.