dijous, 18 de desembre de 2014

Thomas Wolfe no hon o yonde imasu

Era un nen d'ulls foscos i seriós, ...

És la de més amunt la primera frase del segon paràgraf de El nen perdut, de Thomas Wolfe, segons traducció de Marcel Riera i edició de Viena edicions. Una frase que a mi, que potser sóc un torracollons, em grinyola. Era un nen seriós d'ulls foscos, potser hagués escrit jo si de cas el nen era seriós i tenia els ulls foscos, o bé era un nen d'ulls foscos i seriosos, si el que era seriós eren els ulls, i no pas el nen, sempre i quan, és clar, s'accepti com jo accepto que una persona d'ulls seriosos, ni que sigui un nen, pugui tenir un tarannà no seriós. Però en Marcel Riera és algú amb un domini de la llengua molt més solvent que no pas jo, i els senyors de Viena edicions, entre els quals es compta el propi Marcel Riera, han demostrat abastament al llarg dels darrers anys una cura gens negligible en la edició dels seus llibres. Així que consulto l'original, on trobo escrit, he was a child, dark-eyed and grave, que no m'aclareix que és seriós, si el nen o els ulls del nen, doncs excepció feta dels possessius, és cosa sabuda que els adjectius en anglès no diferencien el singular del plural, encara que m'adverteix que en la traducció d'en Marcel Riera s'ha perdut una coma gens negligible.

Però menys enllà d'escatir el sexe dels àngels, al text original també trobo això, Light came and went and came again, cosa que em fa molt difícil tornar a la traducció, tot i la meva malaptesa amb la dita llengua anglesa.