dimarts, 11 de setembre de 2007

Ku-gatsu jūichi-nichi

Avui, en sortir al carrer, he trobat els voltants de casa ocupats per una munió de desconeguts que lluïen banderes amb quatre barres de sang sobre fons d’or. Grans i petits que peregrinaven vers l’estàtua que hi ha una mica més avall, a la petita placeta que resulta del fals encreuament entre el carrer d’Alí Bei i la Ronda de Sant Pere, a on un grapat de músics, potser una cobla, repetia incansable la coneguda melodia del Cant dels Segadors, a qui la multitud, entusiasta, posava lletra. Penseu que n’eren tants, els desconeguts, que fins i tot han vingut no pas pocs policies a posar-hi ordre, regular el trànsit i prevenir aldarulls, alhora que els habituals de la zona, xinesos i turistes, s’ho miraven encuriosits.

Jo, però, que de seguida m’atabalo, he girat cua cap a casa, ben convençut que demà, de tota aquesta pirotècnia, només restarà fum.

2 comentaris:

O..O ha dit...

i jo que passo gairebé cada dia per tal plaça, sempre em pregunto qui és...aquell senyor en forma d'estàtua? i el veig tan fosc, i tan amunt, que no acabo de reconèixer-ne la forma, de nit fins i tot hi ha qui el confon amb un encaputxat...

Hanna B ha dit...

xinocatalans, en quina mena de llengua deuen parlar?
jo no se on era el dia aquest que m'ho vaig perdre tot aixo...