dijous, 27 de setembre de 2007

Kochira wa Gorgies-san desu

Al despatx em trobo a L., que cofoi m’explica que està molt satisfet amb les assignatures optatives que cursa enguany, especialment amb una sobre càlcul d’estructures de fusta (qui ho diria), doncs diu que és d’agrair una mica d’objectivitat enmig de tanta opinió. Jo, escèptic, me’l miro sobtat i li recordo les tres màximes que han de guiar el nostre capteniment en tot moment: res no existeix; en cas d’existir, res no es pot conèixer; i en cas d’existir i de poder-se conèixer, res no es pot comunicar.

I tot seguit em volatilitzo en l’inexistent èter, víctima de les paraules del xarlatà de Leontins.

2 comentaris:

Hanna B ha dit...

res de res?

Dessmond ha dit...

res no existeix, però d'alguna forma s'han d'aguantar les estructures de fusta, no?. Deixa que n'L sigui feliç. Ja en tenim massa d'anestèsia en aquesta Catalunya de segona regional.