Aquest cop em ve a buscar al despatx, i quan el convido a passar em respon que no cal, que porta pressa i que el segueixi escales avall, doncs la dalla no li cap a l’ascensor. Jo resto sorprès, doncs poc em pensava que haguéssim d’anar enlloc, i és per això que trigo un moment a reaccionar abans de seguir-lo, pensant que potser hem d’anar a fer algun tràmit burocràtic, doncs avui dia fan falta papers per a tot. Però no, res de burocràcia, doncs el meu acompanyant aprofita el camí per fer feina, fins que som una colla ben galdosa marxant al seu darrera, i semblem un d’aquells grups de turistes que segueixen obedients el paraigua del seu guia, una dalla en el nostre cas.
I així anem desfilant, camí de ves a saber on, potser del port per la direcció que portem, per si ens hem d'embarcar per creuar l'Aqueront, suposo. Però en arribar a Via Laietana ens embrollem, doncs coincidim amb una manifestació d’estudiants i una altra de conductors d’autobús. I uns per aquí, els altres per allà, ens disgreguem i jo quedo bloquejat sota l’edifici dels sindicats, des d’on veig, impotent, com la dalla s’allunya per Jaume I. I quan per fi puc creuar ja és massa tard, doncs encara que m’arribo fins a la plaça Sant Jaume no veig la dalla per enlloc. Pregunto als vianants, que em miren burletes, talment em faltes un bull; i quan pregunto als mossos que fan guàrdia a la porta de Palau em fan fora amb grolleria. Finalment, després de molt voltar pels carrerons del Gòtic, ho deixo estar i decideixo anar cap a casa, doncs ja s’ha fet l’hora de dinar, amb el dubte de saber si encara sóc viu, o ja sóc mort.
2 comentaris:
boníssim! Jo voto perquè ha entrat a Palau, ha esbufegat, s'ha tret les ulleres i ha dit: Cabòries!
ja està be de donar tant de protagonisme als conductors d'autobus!!
Publica un comentari a l'entrada