dilluns, 27 d’abril del 2009

Koko ni sunde imasu ka

Al parc zoològic només hi ha un elefant. Sovint el veig estirat al terra, ajagut de costat, i aleshores em fa la impressió que ja no és un elefant, sinó el cos inert del que abans era un elefant. Però altres cops el veig dempeus, anant mandrós d'una banda a l'altre de l'espai que té assignat, reclòs rere un fossar i una tanca que no és més que una barana per evitar que els visitants prenguin mal. M'expliquen que abans hi havia un segon elefant, més petit, de procedència asiàtica, essent el d'ara africà, potser un loxodonta africana. De vegades el visita algun paó, doncs els paons es mouen segons el seu desig per tot el parc, fent exhibició del seu plomatge ornamental. L'elefant, però, té poc per a exhibir, brut com acostuma a anar, vell com és. Diuen que d'aquí poc morirà, i que aleshores, al parc, ja no hi haurà cap elefant.

4 comentaris:

neus ha dit...

quina tristesa...

lola ha dit...

És un animal preciós, l'elefant. Un dels meus preferits.
La pel.li, un Howard Hawks divertidíssim, com sempre. També és un dels meus preferits.

Frank Bayer ha dit...

No sé com he anat a parar el teu blog i m'agrada. Aprofito per dir que no entenc quina finalitat tenen els zoos... m'ha agradat molt també el de fotos!!!

marta ha dit...

pobre elefant, desitjo que tingui una bona mort... es deu sentir molt sol al zoo.