El lloc devia ser esplèndid. Natura esdevinguda jardí per la voluntat de l'home, que d'una obaga hostil feu un agradable indret on sadollar-se amb salutíferes aigües, riques en ferro i lleugerament carbòniques. Ara, però, les esteses d'urticàcies avancen per tot, doncs la natura torna a senyorejar el què els nostres besavis li arrabassaren, i a l'altra banda de la riera la vegetació ja colga una enrunada torratxa. L'hostatgeria encara resisteix, digne en la seva decadència, talment el casalot d'un somni, i per uns instants em recordo com el seu hoste, protagonista del millor dels passats, aquell que, un cop més, mai no s'ha esdevingut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada