dimarts, 26 d’octubre de 2010

Kochira ga mezurashī desu ka

No em plauen els comportaments extravagants. Els que s'abillen de manera cridanera o actuen com a paons em desperten un rebuig immediat, potser injust i innecessari, però inevitable. No és tracta de ser com tothom, només faltaria, tan sols de no fer ostentació de les suposades diferències, talment estiguéssim cofois de la nostra contingència, com si ser qui som tingués algun mèrit i aquest mèrit fos, d'alguna manera, atribuïble a nosaltres mateixos. I dic suposades doncs les diferències acostumen a ser imposades i hom no fa més que interpretar un paper triat per endavant amb el lleig propòsit de diferenciar-se dels altres. Sovint amb tant convenciment que qui actua oblida la seva condició d'actor i acaba esdevenint el seu propi personatge, un enutjós histrió que mai no arriba a la noble categoria de bufó.