dimarts, 21 de febrer de 2012

Nisemono desu ka

... aquella aventura amb la noia, inventada; fingida com un fingeix la millor part de la vida, pensava (fingint-se un mateix; fingint-la; creant una diversió exquisida i quelcom més. Però era estrany i ben cert; hom no podia mai compartir tot això) es feia a miques, escriu Virginia Woolf a Mrs. Dalloway.

Fingirdonar com a certa una cosa imaginària, és un verb de significat problemàtic, en incorporar en la seva definició paraules de tan dubtós significat com ara certa i imaginària, de tal manera que establir la diferència entre allò fingit i allò no fingit (potser viscut) resulta una tasca de difícil solució, encara que la senyora Woolf ens proposa un possible doble mètode per establir tan subtil diferència, en ser, escriu ella, fingit allò que no es pot compartir i acaba fet miques i, si ens prenem la llicència de completar les seves paraules, no fingit allò que es pot compartir i no acaba fet miques.

Solució magnífica, certament, però tan problemàtica com el mateix problema que vol resoldre (en ser tota bona solució no més que un nou enunciat del problema que diu resoldre) encara més quan, potser, el més assenyat fora escapolir-se del mal tràngol i obviar, per irrellevant, tota diferència entre allò fingit i allò no fingit.