diumenge, 29 de setembre de 2013

Doko ni Potu ga arimasu ka

Són els imbècils els que sobretot escriuen llibres, com si tinguessin por que la fama de la seva estupidesa no arribi a la posteritat, fa dir l'autor, Ludvig Holberg, al seu protagonista, Niels Klim, quan aquest narra els usos i costums del principat de Potu, la més puixant i sensata de les moltes nacions que hom pot trobar sota l'escorça terrestre, si és que fem cas al tal Niels Kliem, que al llarg de les més de tres-centes pàgines del llibre en qüestió, El viatge a sota terra de Niels Klim, no queda clar si és el més babau o el més espavilat dels mortals.

I aquesta afirmació, són els imbècils els que sobretot escriuen llibres, és només creïble si la fa algú que escriu llibres, com és el cas, doncs bé el senyor Holberg és autor d'una obra vasta i extensa, talment ho devia ser, en justa correspondència, la seva estupidesa. A no ser, és clar, que el reconeixement de la pròpia estupidesa sigui, com potser és, la millor manera d'alliberar-se de la ja prou esmentada estupidesa.