dissabte, 14 de setembre de 2013

Konban sakana o tabemashita

Fou al mes de juliol que un conegut em parlà dels lloritos, no pas aus, sinó peixos, plans i ataronjats, que m'eren del tot desconeguts. Sembla ser que quan el meu conegut no era més que un infant el seu pare en pescava, allà, a la cosa del Maresme, i de totes les captures la dels lloritos era la més celebrada per la família. I va ser dissabte passat, al mercat, que a la peixateria habitual vaig veure uns bonics peixos plans i ataronjats, exposats sobre el gel sota el nom de lloritos, que em van fer recordar de cop les paraules del meu conegut. Set en quedaven i set en vaig comprar, a més de quatre gambes, un parell de sèpies i un grapat de rossellones i musclos per acompanyar els fideus que pensava fer per dinar. Però com els àpats del cap de setmana ja estaven programats, tots set lloritos van anar a parar al congelador. 

I dimecres a Sant Pol, tot tafanejant la carta del Sant Pau, vaig tenir la grossa sorpresa de topar-me amb un aperitiu a base de lloritos, acompanyats de tàperes, olives, vermut i bastonets de xaiota. I a més de pensar que feia massa temps que no hi anàvem, al Sant Pau, vaig recordar els lloritos del congelador de casa, que avui ja han estat cuinats, a la planxa, amb unes gotes d'oli, i tot seguit menjats, per petits i grans, amb grossa satisfacció, tant per la ferma però delicada textura de la seva carn, com pel seu excel·lent gust, que podria recordar al del moll, potser no tan intens, però certament net i deliciós.

1 comentari:

pons007 ha dit...

jo no soc gaire amant del peix que té forma de peix, bé ja m'entens xD