dijous, 6 de febrer de 2014

Kyō no kakimono (XI)

Avui he cregut imaginar que escrivia un text que descrivia amb justesa una idea. I no només he cregut imaginar que escrivia un text que descrivia amb justesa una idea, sinó que fins i tot he cregut imaginar que la idea descrita responia amb exactitud a tot un seguit de dades observades. I encara més, he cregut imaginar que l'observació de les dades ha estat feta sense cap tipus de prejudici previ, també sense cap mena de soroll que em destorbés i sense cap agent extern que hi interferís, de manera que les dades obtingudes responien amb precisió a allò observat. Fins i tot, he cregut imaginar com un hipotètic lector llegia sense apriorismes de cap tipus el text que m'ha plagut imaginar, i finalment he cregut imaginar que l'hipotètic lector trobava en les meves paraules la precisió de l'observació feta, la exactitud de la idea deduïda i la justesa de la descripció escrita.

Afortunadament, i després d'uns instants de perplexitat, ja he cregut imaginar que escrivia tota una altra sèrie de coses.