Vet aquí que s'explica que hi havia una vegada un ànec de granja que arribat el temps de l'hivern volia volar cap al sud, tal com feien, en grans estols, els ànecs d'espècies migradores. I s'explica que va haver-hi un ratolí, que amb l'ajut de les doctes explicacions d'un manual d'ornitologia, va provar de fer entendre a l'ànec de granja que poc podria ell volar cap el sud, tal com feien, en grans estols, els ànecs d'espècies migradores. Ximpleries, diuen que va respondre l'ànec de granja al ratolí, i que tot seguit va iniciar amb forta embranzida una llarga cursa amb l'evident objectiu d'enlairar-se per tal de poder volar cap al sud, tal com feien, en grans estols, els ànecs d'espècies migradores. I expliquen que l'ànec de granja va fer una cursa digna d'admirar, però que no pas per això s'enlairà, i que amb el seu insensat capteniment només aconseguí cridar l'atenció d'un cert gatot que tot seguit va provar de capturar-lo amb l'evident intenció de fer-ne un mos, de l'ànec de granja que volia volar cap al sud, tal com feien, en grans estols, els ànecs d'espècies migradores. Però expliquen que amb ajut del ratolí l'ànec de granja aconseguí escapolir-se de l'escomesa de l'esmentat gatot, i que després de no poques i insensates provatures, com ara fer-se impulsar per una fona, elevar-se mitjançant globus inflats amb heli, o cavalcar un gros coet, finalment l'ànec de granja aconseguí, com a passatger d'un gros avió, volar cap al sud tal com feien, en grans estols, els ànecs d'espècies migradores.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada