dissabte, 11 d’abril de 2015

Nani o tabetai desu ka (III)

Llegir és l'única cosa que m'apassiona, que em fa viure, es pot llegir a l'entrada corresponent al vuit de juny de mil nou-cents cinquanta-sis de La vida lenta, segons han tingut a bé de titular els editors a les notes personals que Josep Pla recollia a la seva agenda, vés a saber amb quin propòsit.

Però si faig cas a les prop de quatre-centes entrades que porto ja llegides és evident que Pla s'enganya, en ser evident que el que més l'apassionava no era pas llegir, sinó menjar, i potser també beure, cosa sempre comprensible. I sí dic que s'enganya, i no pas que ens enganya, és per què en aparença les notes no són pas escrites per ser llegides per ningú més que el propi Pla, de manera que és Pla qui s'enganya o, tal vegada, qui s'hi vol enganyar, qui s'hi voldria enganyar, doncs dubto molt que una intel·ligència tan excepcional com la seva sigui fàcil d'enganyar, ni tan sols, pel propi Pla.