dimecres, 29 d’abril de 2015

Shitsubō shite imasu ka

No és estrany trobar gent decebuda. Es troben per tot arreu, aquí i allà, a la platja i a la muntanya, al carrer i al twitter, a l'autobús i a la cua de can Conesa, i el plany de la seva decepció, sempre entusiàstic, s'alça com el més omnipresent dels cants, en sentir-se, com se senten, orgullosos de llurs nobles decepcions. Gent decebuda potser amb els polítics de torn o amb llur pròpia professió, que ells creien noble i honesta; gent decebuda amb la seva família o amb el conjunt dels seus conciutadans, éssers sempre passius i poc compromesos; gent decebuda amb els malèvols mercats o amb qualsevol altra entelèquia, com ara els tomàquets, que ja no tenen gust de res, diuen; gent decebuda, en definitiva, amb tot i amb tothom, en no coincidir el món que els envolta amb tot allò que ells creuen digne de ser desitjat.

Quan costa, en canvi, trobar algú decebut de si mateix.