dilluns, 6 d’abril de 2015

Watashi wa Bourdon-dori ni ikimasu

I aprofitant que el boulevard Bourdon és a no res de la rue de Sévigné, m'hi atanso amb el poc ferm propòsit d'aturar a tots els vianants mascles que trobi al meu pas per demanar-los si per casualitat no són monsieur Bouvard o tal vegada monsieur Pecuchet, i abans que tinguin temps de respondre'm res encaixar les seves mans i expressar-los la meva gran satisfacció per poder fer la coneixença d'una persona tan singular, i tot seguit prendre'n comiat i abordar al proper mascle que tingui la dissort de topar-me al seu pas.

Però és diumenge al matí i trobo l'ampla vorera del boulevard deserta, cosa que m'estalvia de dur a terme el meu ridícul propòsit i em permet romandre en una molt més sensata inacció, fins que els tendals d'un mercat proper criden la meva atenció i m'hi atanso a badar, sorprès, com no pot ser altrament, de la superlativa mida d'espàrrecs i carxofes.