El silenci, en tant que absència de tot so o soroll, ens és insuportable, dotats com estem del sentit de l'oïda, que transforma en agradables i imprescindibles sensacions els moviments ondulatoris generats per la vibració de certs cossos; alhora que el silenci, en tant que fet de no expressar el pensament per paraules o per escrit, ens és indispensable, doncs res de més vergonyant que les opinions, pròpies o alienes, fora de les quals res no podem dir. És per això que aquí podran vostès trobar tota mena de sons, i fora de la seva sonoritat, de la més o menys agradabilitat en la seqüència vibratòria que capti la seva oïda, no esperin trobar res, doncs qualsevol cosa que jo pugui dir, la dic empès per les seves qualitats sonores i resta mancada de qualsevol contingut, talment una salmòdia, el més gratificant dels gèneres literaris.
És per això que els prego que, en la mesura del possible, tinguin la bondat de llegir-me en veu alta i no parin mai esment en res del que dic.
3 comentaris:
Diuen que "El silenci, en tant que absència de tot so o soroll" només es troba enmig de no sé quin desert (perdoneu la meva falta de memòria, doncs us escric de memòria) on és impossible escoltar res, on diuen que és impossible estar-s'hi pel sol fet de no sentir-se absolutament res, on diuen que hom és capaç d'acabar boig per la necessitat que tenim d'estar escoltant sempre algun so.
No sé si us podré llegir en veu alta, si us serveix de consol, mentre us llegeixo en "silenci, en tant que fet de no expressar el pensament per paraules o per escrit" sento la meva pròpia veu.
Doncs de tant en tant una mica d'aquest silenci (o alguna cosa que s'hi assembli) no ens aniria pas malament.
Una estona de silenci, gaudint del sol de l'hivern i contemplant un bonic paisatge, per exemple, és tot un plaer.
Publica un comentari a l'entrada