Kodomotachi

Al sorral, la nena de cabells rinxolats omple de sorra una petita tassa de plàstic amb l’ajut d’una cullera metàl·lica, d’aquelles que acostumem a fer servir per menjar sopa. Un cop ha omplert tota la tassa afegeix una mica més de sorra, fent muntanyeta, i tot seguit la premsa amb el costat convex de la cullera. Quan troba òptim el grau de compacitat de la sorra, tomba la tassa sobre el terra de sauló i la copeja delicadament amb el mànec de la cullera, per tal que la massa de sorra compacta no resti adherida al plàstic de la tassa. Tot seguit, i amb cura infinita, aixeca la tassa deixant al descobert el seu negatiu en sorra.

Satisfeta pel resultat, la nena de cabells rinxolats somriu i hi torna, fins que, fent renglera, té cinc petites muntanyes de sorra en forma de tassa. És aleshores que jo em distrec, preparant el biberó de la petita A., i quan torno a fixar-me en la nena de cabells rinxolats, veig que el nen de la jaqueta de pell li acaba d’aixafar, amb l’ajut d’una pala de plàstic, totes cinc tasses. La nena, en trobar la meva mirada, s’arronsa d’espatlles i torna a començar, com qui ja sap, per pròpia experiència, que tot allò que fem serà destruït, però que no pas per això, ho deixarem de fer.