A la Gran Ciutat restem impressionats. Les nostre mirades es perden per monumentals edificis d'impecable construcció, per aparadors amb promeses de plaers infinits, per jardins d'inversemblant adjectivació. Els carrers són nets, els ciutadans discrets, i tot ens deixa bocabadats. Tan bocabadats que, en un descuit, algú ens furta la càmera de fer fotos, que trobem a faltar en voler retratar alguna meravella. I al llarg del dia, entre admiració i admiració, també ens manlleven cartera i rellotge, moneder i xavalla, documents i doblers, tots. Fins que a entrada de fosc trobem a faltar la bossa del cotxet, on només hi ha bolquers i roba bruta, i, tot seguit, també falta la petita A., que algú ha degut prendre aprofitant un nou descuit. Però no ens podem lamentar, doncs en girar-me, angoixat, cercant a la petita, també desapareix la meva companya. I jo mateix, sense adonar-me'n de res, em trobo del tot nu, enmig dels carrers desconeguts que ara ja no em resulten gaire amables, encara menys quan se m'apropen dos homes vestits amb lluents uniformes, gorra de plat al cap, sens dubte policies, que em parlen amb veus hostils que no entenc, fent ostensibles gesticulacions referides a la meva nuesa, a la meva inadequada indigència, doncs, pel que sembla, a la Gran Ciutat, els que tot ho hem perdut, no som benvinguts.
3 comentaris:
Ups, senyor Dersu_, és trist, però, sí, la ciutat camina cap aquí. Hi ha barris on és millor no acostar-s'hi a certes hores i no parlo de barris marginals precisament.
Vigileu la petita A i la companya, que són insubstituibles si us les pispessin: la roba i la resta de coses es poden substituir :)
Tot i això, continuarem passejant per la Gran Ciutat, amb compte, però.
Bon relat! A mi, a més de parlar-me de la inseguretat, m'evoca sentiments de sol·litud, la sensació que a la ciutat tot pot canviar molt de pressa: pots passar de ser ric a pobre - d'amor i de diners - en un tres i no res. Les ciutats, les grans, estan plenes d'oportunitats. Però també són cruels i no planyen el que, per una raó o altra, ha caigut en desgràcia.
l'he llegit en sentit decreixent però amb angoixa creixent...
Publica un comentari a l'entrada