dimarts, març 18, 2008

Seihōkei

Si així ho desitgem podem creure que hi ha figures geomètriques simples, cognoscibles, buides de tot misteri, com, per exemple, la del quadrat, un polígon aparentment allunyat de les exuberants raons trigonomètriques dels triangles, o de la irracionalitat de les circumferències.
I potser sí que és fàcil mesurar el perímetre i la superfície d’un quadrat amb tota precisió. Però només que intentem calcular amb exactitud la magnitud de la seva diagonal, toparem amb allò que és inabastable a la ment humana, en aquest cas, l’arrel quadrada de dos.
I és cert que la ciència ha sabut cercar subterfugis per obviar l’obstacle i continuar fent camí, com qui incapaç d’aprendre a nedar es compra un pràctic flotador, i que la moderna tecnologia informàtica ens permet atansar-nos (no pas arribar-hi) tant com vulguem, i encara més, a la solució.
Com també és cert que, si així ho desitgem, podem continuar creient que hi ha figures geomètriques simples, cognoscibles, buides de tot misteri, com, per exemple, la del quadrat.

1 Comentaris:

<$BlogCommentAuthor$> said...

<$BlogCommentBody$>

<$BlogCommentDateTime$> <$BlogCommentDeleteIcon$>

Publica un comentari

Enllaços a l'entrada:

Crear un enllaç

<< Home

Comments:
jo voto per la irracionalitat de les cirumferències.
 
Publica un comentari
Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons.