Per una banda tenim els babaus, Jørgen i Thea, i per l’altre els cínics, Hedda i el conseller Brack. Els primers, fent honor al diccionari, no tenen cap malícia ni es malfien de res, doncs tot ho troben bé i es deixen portar dòcilment per altri. Els segons, els seus antitètics, són tot malícia i no es refien de ningú, doncs de tot sospiten i intenten portar als altres allà on ells volen o, més ben dit, a allà on es pensen que volen, que no és ben bé el mateix. Entremig de tots quatre, en una perillosa indefinició, trobem a Eilert Løvborg, autèntic desencadenant de l’obra, Hedda Gabler, d’Henrik Ibsen que, si tenen interès, poden veure, fins al nou de març, a la Biblioteca de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada