divendres, 3 de maig de 2013

Caldeni-ya de tamashita

I és a la sortida del restaurant que es produeix un previsible malentès, quan en tornar-nos les jaquetes la cap de sala ens dóna les gràcies per la nostra visita al seu establiment de menjars, i sóc jo qui li respon que de cap de les maneres, que fins aquí podíem arribar, i que som nosaltres qui els hem de donar les gràcies: les gràcies per poder-nos aprofitar del seu esforç i talent, les gràcies per haver pogut tastar unes notables sardines marinades i, per sobre de tot, l'excel·lent tàrtar, peixet i filet de vedella Angus, subtilment condimentada i tallada amb mestratge.

És aleshores que la cap de sala ens torna a regraciar la visita, potser convençuda que les meves paraules només són el que també són, un amable compliment d'un client satisfet. I encara que sí, que jo sigui un client satisfet i les meves paraules també siguin un amable compliment, no per això deixen de ser certes.