dijous, 2 de maig de 2013

Doko ni boru ga arimasu ka

Tenir la pilota a la teulada és una sorprenent expressió que em plauria poder fer servir sovint. Una teuladacoberta feta amb teules, és un tipus de coberta que es caracteritza per tenir un pendent important, d'habitud superior al trenta per cent, per tal que les teules, material ceràmic d'una certa porositat, desguassin amb celeritat l'aigua de pluja. I, sens dubte, una pilota que caigui sobre una teulada rodolarà fins arribar a una superfície vertical que l'aturi o a una d'horitzontal que l'estabilitzi, en ser l'habitual geometria esfèrica de les pilotes la més adequada per donar voltes al voltant del propi eix, això és, rodar. Caldria, doncs, substituir la teulada per un terratcoberta plana d'un edifici, on la necessària impermeabilització es confia a membranes bituminoses o asfàltiques, i, en no haver pressa a l'hora de desguassar l'aigua de pluja, els pendents acostumen a oscil·lar entre l'u i el cinc per cent. D'aquesta manera, una pilota potser sí podria restar en equilibri i, si més no, en cas de rodolar acabaria topant amb algun dels petits murs que acostumen a delimitar els perímetres dels terrats, i allà restaria fins que algú se l'emportés cap a un altre terrat.

Caldria doncs, dir, tenir la pilota al terrat, si no fos que, com aquí ja va ser dit, el so consonàntic de l'erra sonora em desplau d'allò més, com també em desplau l'excés de coherència, de manera que la imatge d'una pilota miraculosament aturada enmig del fort pendent d'una teulada no deixa de resultar-me particularment llaminera, una mena d'oxímoron geomètric que fa que, tenir la pilota a la teulada, sigui una sorprenent expressió que em plauria poder fer servir sovint.