dijous, 9 de maig de 2013

Watashi wa dare desu ka (II)

Jo el doble número dosm'exclamo curull d'indignació. I és endebades que provo de prendre l'esmolat glavi per castigar semblant impertinència, i ha de ser amb les mans que provo d'estrènyer el coll de la meva excel·lent secretària personal per tal de privar-la del necessari oxigen, també endebades, ja que la meva secretaria, avesada a les meves maneres no sempre polides, ha pres la precaució no només de retirar-me l'esmolat glavi, sinó també de vestir un collar d'afuades punxes al voltant del coll, que d'immediat em foraden els palmells de les mans.

Ja ho veieu, li retrec retirant les mans del seu coll, en aquestes condicions, i li mostro els palmells sangonosos, no puc pas presentar-me davant de les hostessesPerò no passa res, doncs la meva excel·lent secretària, sempre diligent, proposa enviar al doble número tres a la trobada amb les hostesses orientals. I jo que faré? li demano potser un pel decebut. Us portarem a l'hospital i simularem un intent de suïcidi, cosa que en un literat sempre vesteix, em proposa amb no poca satisfacció. No m'agraden els hospitals, no són més que presons dirigides per sàdics psicòpates que odien a la humanitat encara més del que l'odio jo! protesto a crits. Au, va, comporteu-vos, penseu en el doble número quatre, que haurà de dormir a la caserna de policia acusat de desordres i embriaguesa, on sens dubte serà sodomitzat amb poca delicadesa per la resta de presos, m'insisteix ella. I el número cinc? li demano encuriosit. Pitjor, mort pels trets d'un admirador desequilibrat, es lamenta ella, talment sentís algun tipus d'estima pel pocapena del número cinc. I el sis? insisteixo jo. De baixa, per angines, sembla que se'm burli. I el set? demano ja per acabar, doncs set som els dobles del lluent original. Acomiadat a l'ERE del mes passat.