dissabte, 26 d’abril de 2014

Jota-san no monogatari

Aquest cop és a al carrer Astúries on em sembla reconèixer a Jota sota la forma d'un captaire que destorba als clients d'un establiment on se serveixen menjars. I encara que provo d'accelerar el pas, no puc evitar que Jota em reconegui i s'apressi al meu darrera amb l'insensat desig que li faci algun tipus d'almoina. dErsu_, si us plau, em suplica Jota, penseu en els meus fills, abocats a la misèria, sense ni un rosegó de pa per menjar, vestint parracs, la gran fent de meretriu per tal que puguem pagar el lloguer de la cofurna on vivim, dErsu_, apiadeu-vos de la meva dissort, vós que podeu... s'allarga Jota en enutjoses i hipòcrites súpliques, doncs prou sé que qualsevol moneda que capti es convertirà, d'immediat, en alcohol de la més baixa estofa. A veure, Jota, si jo ara us donés cent euros, li dic tot seriós, que en faríeu?, li demano, no sense fer-li saber, també, que les meves paraules són hipotètiques. Oh, dErsu_, ànima generosa, benefactor dels desventurats, favorit dels Déus, cent euros... s'exclama el molt insensat, que de cop sobte intenta prendrem la ma amb el no dissimulat objectiu de dur-se-la als llavis en senyal de reverència i agraïment. Enrere, desgraciat, i respongueu, li crido enutjat. Pa, compraria pa, i llet, arròs, oli, cigrons, i també carn i peix, i medecines per tractar la pulmonia del petit i la lletja infecció de la gran, oh dErsu, ànima generosa, benefactor dels... i abans que no pugui tornar-me a prendre la ma l'alliso d'una bastonada i li retrec que és un hipòcrita, doncs prou sé, li crido, que gastareu fins al darrer cèntim en pixum de gat destil·lat per entrompar-vos... si almenys compressiu un malta decent, li retrec, i no em desplau que em volgueu enganyar, ni que només penseu en alcoholitzar-vos deixant que la vostra família es consumeixi en la misèria... però beure aquell aiguardent és monstruós, inhumà... veniu amb mi, desgraciat, i us compraré una ampolla del millor destil·lat de malta que mai no heu tastat, el convido, i ell, llagoter, em diu que sí, i tant, i hi torna amb la seva salmòdia, que si ànima generosa, que si benefactor dels desventurats, que si favorit dels Déus, i abans no em pugui tornar a prendre la ma li etzibo una altra garrotada, no fos cas, i li dic que ja me'l conec, i que sé que és capaç de malvendre's l'ampolla que li obsequiaré només per aconseguir diners per comprar encara més mam. Així què, benvolgut Jota, i enteneu que això de benvolgut és un mer formalisme buit de qualsevol contingut, us beureu tota l'ampolla d'una tirada al meu davant, sentencio. Tota, dErsu_? i d'una tirada? s'exclama Jota, més decebut que no pas espantat. Tota, Jota, tota, i si no us sembla bé, bon vent i barca nova.

I aquesta és la història, un cop més verídica i en tot ajustada a la realitat dels fets, de com Jota va esdevenir un cop més difunt, aquest cop a causa d'un coma etílic.