diumenge, 20 d’abril de 2014

Uchi no niwa

I encara que no són poques les virtuts de Quo Vadis?, versió cinematogràfica dirigida per Mervyn LeRoy de l'homònima novel·la de Henryk Sienkiewicz, com ara la recreació que fa Ustinov del personatge de Neró, la irònica llagoteria de Petroni, la hieràticament hilarant interpretació dels actors secundaris, o la no poc maniquea i graciosa divisió entre virtuts cristianes i vicis romans, particularment servo un entranyable record del decorat que mostra la dolça llar d'Auli Plauci, general romà feliçment jubilat i convertit a la fe cristiana.

La llar del general serveix d'aixopluc a Marc Vinici, que de retorn d'una victoriosa campanya en terres britones, ha de fer nit a les portes de Roma. Allà, en la confortable ufanor d'una vil·la de cartró pedra, el gloriós Vinici s'enamora de Lígia, filla adoptiva de Plauci i captiva de Roma, quan tots dos enraonen com sords, cosa que potser afavoreix que la tal Lígia també s'enamori del gloriós Vinici. Però més enllà dels anecdòtics sentiments de dos poca-soltes, servo el record de la llar del vell Plauci, un indret que avui no em costa identificar amb un idíl·lic jardí epicuri, per molt que a l'infant que aleshores vestia el meu nom i s'embadalia pel jardí de la vil·la del vell Plauci, mai no hagués sentit parlar d'un tal Epicur.