diumenge, 6 d’abril de 2014

Pīnattsu o tabekunai (III)

Però va haver-hi un cop que vaig rebre una visita que encara recordo amb plaer. La d'una noia de poc més de vint anys que em portà una ampolla d'aiguardent. La noia, que sens dubte em visitava en compliment d'una obligació indefugible i poc desitjada, no obrí la boca al llarg de tota la visita, i fins i tot se serví d'una discreta gesticulació per fer-me avinent la seva salutació i comiat.

En un cert moment, i atenent a la meva condició de mascle, la noia cregué que potser em plauria veure-li els pits, i també en silenci és llevà samarreta i sostens per mostrar-me'ls, petits però ferms, d'un tacte ben agradable, com no vaig trigar a comprovar. Però el gest d'acaronar-li els pits la desplagué, doncs la noia es feu enrere i m'adreçà un esguard reprovador que vaig entendre tot seguit: podia mirar però no pas tocar. Sigui com sigui, i gràcies potser a la meva obediència posterior, ja que no vaig provar de tornar-la a grapejar, la noia s'abaixà pantalons i calces i em mostrà, alternativament, anus i vulva. Finalment la noia es vestí, s'acomiadà i marxà.