dissabte, 5 d’abril de 2014

Pīnattsu o tabekunai (II)

Però les visites com la d'ahir a la tarda no són les més habituals. Encara que de tant en tant sí que rebo la visita de persones de gran fama, ja sigui aquesta fama deguda a la seva contingent popularitat o als seus lloables mèrits, acostumo a rebre moltes més visites de persones anònimes, d'aquelles a qui ningú, fora del seu reduït cercle de familiars, amics i companys, no coneix.

El que ja resulta més aleatori és la composició numèrica de les visites, i sempre fa de mal dir si rebré la visita d'una persona sola, d'una parella, o d'un grup més o menys nombrós. Jo m'estimo més la visita de grups, en ser-me sempre més fàcil defugir qualsevol conversa, doncs és cosa sabuda que les persones es comporten com paràsits quan formen part d'un grup, i els paràsits, en general, van a la seva i no enraonen gaire. Així, persones que tractades individualment podrien fins i tot resultar agradables i enriquidores, com a integrants d'un grup resulten d'una companyia tan agradable i enriquidora com agradable i enriquidora pot ser la companyia d'una puça, una xinxa, un poll o qualsevol altre hematòfag. D'aquesta manera m'estalvio passar pel mal tràngol de fer cap coneixença, i no em reca de comportar-me com un imbècil.