divendres, 12 de setembre de 2014

Gomibako wa ippai desu

Després de prendre'm la saborosa orxata, em costa trobar un lloc adient on llençar el corresponent got de cartró, amb la seva tapa de plàstic i la palla que he fet servir per xuclar la beguda. I no és que no vegi papereres al meu pas, que en trobo, però totes plenes a vessar de tot allò que la multitud, doncs no pas amb altra paraula es pot quantificar a la gentada que baixa pel passeig de Sant Joan, ha anat llençant en elles. Finalment deso amb cura el meu got sobre un munt de brossa que sobreïx l'enèsima paperera que ensopego, i encara m'aturo uns segons per comprovar l'estabilitat del got que he abandonat sobre la pila de deixalles, sobretot restes de menjar, contenidors de líquids i embolcalls de tot tipus, en ser la ciutat curulla de forasters que fan el corresponent àpat del migdia a peu dret anant d'aquí cap allà, o asseguts en els no sempre confortables bancs públics, o sobre la no gaire neta gespa d'alguna zona enjardinada o sobre el sempre dur panot de les voreres. I és del tot comprensible que en aquestes circumstàncies les papereres siguin totes plenes, per molt que també veig a un operari dels serveis de neteja municipals que tragina un carretó on va buidant les papereres que troba al seu pas, però que són automàticament reomplertes per l'acolorida gernació que omple el passeig i on retrobo no pas pocs coneguts, que bé abillats de groc o bé de vermell, m'acompanyaran a fer el ridícul més ignominiós, si se'm permet una primera i darrera exageració, enmig de la via pública.