dimecres, 24 de setembre de 2014

Watashi wa ki ni naritai desu ka

Sóc un franc alhora que ferm admirador del món vegetal. No només pels evidents beneficis que m'ofereix, com ara l'ombra dels grans arbres, la bellesa de no poques floracions, o l'àcida comestibilitat dels tomàquets, sinó, per sobre de tot, per la seva comfortable previsibilitat, doncs els vegetals, si alguna cosa són, és previsibles. Dia rere dia els arbres romanen allà on són plantats, les maduixeres del test del balcó resten a lloc, i faci fred o faci calor, plogui o faci sol, els vegetals mostren un admirable tarannà en entomar amb estoicisme tot allò que sigui que l'atzar té a bé d'oferir-los. A diferència dels sempre imprevisibles animals, un no ha de malfiar-se mai d'una ceba o d'un pebrot, d'una mèlia o d'una xicranda, d'un roser o d'una rosella.

I tan admirables em resulten els vegetals, que més d'un cop he desitjat esdevenir jo mateix vegetal, de preferència una conífera, tal vegada una grossa sequoia, si em disculpen la immodèstia, com ara una de les tres jovenívoles sequoies que són plantades a Santa Fe del Montseny, al que fou jardí de Can Casades. Si més no, esdevingut sequoia, m'estalviaria d'escriure bestieses.

2 comentaris:

Carles ha dit...

Ull, que com diuen els anglesos, "Cada rosa té la seva punxa"!

No ets el primer que sent aquesta enyorança en un jardí botànic

http://www.youtube.com/watch?v=IhgZJeKWoYI

pons007 ha dit...

com a mínim on escrius no et cal tallar arbres per fer-ho